Història de la Unió de Cooperadors de Gavà

La Unió de Cooperadors de Gavà té els seus orígens l’any 1929, quan un grup de treballadors de l’empresa Roca Radiadors van instal·lar una petita bodega de caràcter cooperatiu al barri de les Colomeres. La iniciativa va tenir èxit, van augmentar els socis i els cooperadors van buscar un local més gran. Primer a la Rambla, i després, al carrer del Centre.

Malgrat que tothom parlava ja de la cooperativa, no va ser fins a la promulgació de la Llei de cooperatives de 1931, que el 1932 es va fundar oficialment la Unió de Cooperadors de Gavà. Va ser aleshores quan, en una assemblea de socis, es va decidir ampliar els serveis de la cooperativa, estenent-los a tota mena de queviures. El fet de funcionar com a cooperativa permetia, entre altres coses, evitar els intermediaris i vendre a més bon preu. En la mateixa assemblea es va nomenar una comissió encarregada de buscar un local adient.

El primer pas va ser la compra, l’any 1934, d’un terreny a la part alta de la Rambla per construir-hi un edifici. L’encàrrec de l’obra es va fer a l’arquitecte Josep Lluís Sert, que va confiar el disseny dels plànols a Josep Torres Clavé. Tots dos eren membres del GATPAC, un grup d’arquitectes que va impulsar l’avantguarda artística i arquitectònica als anys trenta, seguidors dels principis desenvolupats per l’escola Bauhaus i Le Corbusier. El resultat va ser una obra del més pur estil racionalista, que buscava adaptar-se a la funció per a la qual es va concebre.

L’edifici comptava amb un soterrani amb dipòsits per a l’oli i el vi, magatzem amb accés a l’exterior per la part posterior per facilitar la càrrega i descàrrega, i dutxes i banys per als socis. Al primer pis, venda i administració, i al segon, bar (annex a la terrassa) i cuina. L’espai estava pensat com a cooperativa, però també com a local social per als socis.

El juliol de 1936 l’obra ja era acabada i s’havia fet el trasllat, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil, no es va arribar a inaugurar. Poc després, les cooperatives de consum van assumir les funcions de subministrament racionat de queviures. A Gavà es van fusionar les dues cooperatives existents, la Unió de Cooperadors i Germanor Obrera, que es van encarregar del subministrament de la població. El Comitè subministrava cupons de racionament i els gèneres s’havien d’anar a buscar a la cooperativa.

Amb l’entrada de les tropes franquistes, l’edifici va ser confiscat pel bàndol vencedor i la Unió de Cooperadors es va dissoldre. Molt aviat es va destinar com a seu de les seccions femenina i juvenil de Falange i a Auxili Social. Més endavant va aixoplugar, també, la Jefatura de Falange, fins que al final del franquisme va ser destinat a quarter de la Policia Municipal.

Els antics socis no van desistir de recuperar l’edifici, però finalment l’any 1954 es van veure obligats a vendre’l a l’Ajuntament per unes 247.000 pessetes, que era el deute total que havien acumulat els cooperadors per conceptes diversos.

Amb l’arribada de la democràcia, els socis supervivents, encapçalats per Josep Soler Vidal, van reclamar la propietat de l’edifici, argumentant que la venda no havia estat aprovada en assemblea general de socis. La petició no va prosperar.

Des de llavors, l’edifici va seguir essent la seu de la Policia Municipal de Gavà. Tot i això, el desembre del 2016, l’Ajuntament va iniciar un procés participatiu del qual va sorgir, un any després, el Projecte d’Usos i Model de Gestió. Amb aquest projecte es van definir les futures funcionalitats de l’espai, respectant l’ànima cooperativa dels inicis de la Unió de Cooperadors. Així mateix, el Projecte d’Usos i Model de Gestió va inspirar el disseny de la reforma de l’edifici.

 

Arxiu Municipal de Gavà